Sota el pseudònim de Blue Jeans, trobem l’escriptor sevillà Francisco de Paula Fernández, un escriptor jove que es va donar a conèixer gràcies a Internet i a les xarxes socials amb l’obra Cançons per a Paula. Va ser dels primers llibres que van passar d’Internet al llibre físic publicat.
La referència del títol és la frase que li diu el protagonista de la pel·lícula La vida és bella (Roberto Benigni, 1997) a la seva esposa, la pel·lícula favorita d’un dels protagonistes.
Amor i amistat, són els trets característics d’aquesta novel·la. Una colla d’amics entre els setze i els disset anys: la Valèria, l’Elisabet, el Bruno, l’Ester, la Maria i el Raül formen la Colla dels Incompresos, ja que consideren que no formen part dels grups que han anat formant els altres companys de l’institut.
La història comença quan l’Eli i la Valèria es preparen per anar a una festa i l’Eli li confessa a la seva amiga que li agrada un dels membres del club, el Raül. Casualment, la Valèria també està enamorada del Raül. D’aquesta manera començaran els malentesos i l’embolic amorós.
La novel·la és molt distreta i de lectura molt amena. L’obra és completament contemporània, plena de referències actuals, amb títols de llibres, sèries i moltes cançons que actualment sonen a les emissores de ràdio musicals.
Si algú li fa goig continuar amb la història d'aquesta colla d'amics i saber que els ve de nou teniu aquesta segona part: No sonrias que me enamoro.
